diumenge, 29 de març de 2009

El meu antic Spectrum ZX +2A

Recordo el meu primer ordinador. Un Sinclair Spectrum +2A, Amb cinta de cassete. Potser era cap a l'any 1986.

Si us sóc sincer, ara mateix ja no sé ni per on para... potser al garatge en alguna caixa oblidada?

Va ser el meu primer sou guanyat. Tot un ordinador per mi... quantes coses podria fer???

Va ser amb aquest ordinador que vaig començar a moure'm pels bits i bytes de les màquines.

Primer executar els jocs que compraves (rodant un cargolet del capçal lector de les cintes per què la meitat de les vegades no els llegia, i quan aconseguis que llegís un, el d'abans ja no el llegia. Moltes vegades, després d'arribar al final de la càrrega, no funcionava, o sigui, que a començar un altre cop, i a vegades durava mitja hora en llegir.

Els meus primers experiments van ser amb Basic del ZX, i la veritat és que em va anar molt bé... amb el manual del propi ordinador, però necesitava més, i vaig començar amb un llibre que em van fer arribar des d'alguna població que ja no recordo (crec que encara el tinc en algun lloc). Va ser tota una descoberta el codi ensanblador. Quan en Basic fer moure un punt per la pantalla trigava lo seu, amb ensamblador, no et donava temps a veure el moviment del pixel... en un plis ja estava a l'altre punta de la pantalla. Jo pensava que no funcionava la rutina, però el que passava era que anava massa ràpid i havia de ralentitzar el procés per captar-lo... quina passada!!!

Vaig arribar a entendre les codificacions que publicaven a les revistes per teclejar i tenir un joc... uns llistats interminables de codis hexagesimals amb el seu codi corresponent de control per no equivocar-te. Llegir aquells codis i entendre què era el que volien dir era com llegir Matrix (fins i tot jo ara mateix flipo de mi mateix)... ara la meva memòria no em donaria per tant, però abans... era prodigiós això!!!

Amb el ZX vaig descobrir el primer Wifi. Vaig llegir que havien aconseguit mitjançant una emissora de ràdio, en un programa, reproduïr els sons de les cintes per què la gent podés enregistrar aquest sons a casa i més tard posar les cintes als ordinadors. Això era comunicació via ràdio 100%.

Avui, no sé per què, he recordat totes aquestes coses que m'agradaria compartir amb vosaltres.... això són antigues noves tecnologies.

Foto Vikipèdia

2 comentaris:

Àlex at Corretgé.com ha dit...

wow, canal nostàlgia ;-)

el meu primer ordinador va ser el Sinclair ZX-81 d'1KB amb ampliació a 16KB oju!

un col·lega radioaficionat que també en tenia un, volia que em comprés una emissora per a connectar-ho i passar-nos programes... i dades:

Recordo que si feies un SAVE del programa carregat en memòria amb una array plena de dades, es desava a cinta el programa, l'array i un punt d'entrada per a que el proper cop que es fes un LOAD s'autoexecutés el programa amb l'array ja carregada.

Com passa el temps.

Rafael Martín ha dit...

Hombre Alex!!!

jejeje... que piratilla ja en aquell temps, pensant com copiar programes sense que la CIA o ALQAEDA o tots aquests descobrissin res... via ràdio... ( no vull dir que ho siguis ara eh? ojuuu!!!)

16Kb... amb allò si que podies fer coses eh? :D

Recordeu els sons tipics de les pantalles de presentació que carregaven abans de començar a llegir els programes?

PIIIIIIIII PI!!! PIIIIIIIIII PIIIIIPIRIRIIRIIRIIRPIIRPIRIPRIRPIRPRIRIR......

El que jo recordo del ZX era el LOAD"" per llegir de la cinta.... i a esperar....... esperar........ tornar a esperar....... Vaja... no ha carregat... bueno... rewind i torne-m'hi!!!!

Salut!!!!!

 
Tira Ecol