dimarts, 31 de juliol de 2007

Observació impotent des de l'espai

Llegeixo en un noticiari digital ecològic el desastre que està actualment tenint lloc a les Illes Canàries.

Des d'aquí només podem veure, impotents, com es va cremant tot el nostre territori, arbres, animals sense llar, veïns desallotjats, gent sense casa, ...

Les vistes que observeu són actuals i es poden seguir a l'instant des de l'espai, gràcies a la tecnologia de google earth (necessiteu aquest software per visualitzar-ho), i la descàrrega d'un fitxer que fa que pugueu observar les Illes Canàries amb els mapes de la NASA sobre impresos.

I ens queixàvem del nostre incendi del 2004!!!

dilluns, 30 de juliol de 2007

Tecnologia en estat pur

Aquest cap de setmana s'ha celebrat la 41a. Travessia Illes Medes - l'Estartit, organitzada pel Club Nàutic Estartit.

He tingut la sort de poder preparar tot el sistema i automatitzar els recursos per agilitzar qualsevol gestió que la mateixa generés.

1) Els interessats en la travessia s'inscriuen a través de la web:
- Paguen a través d'un TPV Virtual
- Reben directament el seu dorsal
- Reben un correu electrònic amb les dades de la seva inscripció
- El club reb el mateix correu electrònic amb les dades de la inscripció.

2) El Club obté directament els llistats preparats per imprimir

3) Els participants, quan arriben al club, només s'han d'identificar i recollir el material (gorro, Xip de radio freqüència, etc...). Cada un d'ells ja ha pagat prèviament per internet i té el dorsal que el sistema els hi ha assignat.

4) Els jutges ens faciliten el fitxer final per poder penjar directament la classificació final (quan els guanyadors estaven recollint els premis, la classificació es va penjar a la web, obtenint el llistat per penjar al taulell per qui volgués veure la seva posició).

5) Una vegada entregats els premis, es procedeix a l'enviament massiu dels SMS als participants, que reben la posició en que han quedat, amb el temps que han fet.

No us podeu imaginar veure les 590 persones que van participar, totes juntes, i tot perfectament coordinat i organitzat, en part, gràcies a les noves tecnologies, que han facilitat molt la feina del Club. Aquest volum de gent et fa veure l'important que és fer les coses bé.

Per cert... em vaig trobar amb l'agradable sorpresa de l'Amat Artigas (de fet, va se ell el que em va trobar a mi), al que dono tot el meu suport. És un exemple de lluitador i les noves tecnologies han fet que ens poguéssim conèixer abans que en persona. Va ser el primer dia que ens coneixem amb carn i os. Les noves tecnologies et fan viure a vegades moments molt màgics, com aquest.

Feina feta (i ben feta)!!!!

dissabte, 28 de juliol de 2007

Compaginar feina i família

És un dels grans reptes que té la societat.

En el meu cas, tinc sort de poder-ho fer, però he hagut de sacrificar altres coses.

Hi ha avantatges i desventatges, però el millor de tot és que pots compaginar perfectament treball i família.

En canvi, si no ets empresari, un treballador ho té difícil. Imaginem una planta de producció. Què passa si el fill d'un treballador/a es posa malalt i a la guarderia no l'hi volen per què pot contagiar als altres nens? Aquesta persona ho té difícil. No pot deixar el seu lloc de treball, per què potser no hi ha cap substitut per la seva feina. La producció ha de sortir aquell dia i ningú més sap en aquell moment com funciona les eines que fa servir.

És el repte que té la societat... trobar equilibri entre treball i família. Segons el sector pot ser més fàcil o més difícil. En el meu sector de la informàtica, un projecte pot trigar mesos a desenvolupar-se, el que fa que no hi hagi una producció fixa i necessària al dia, per tant, un treballador, en aquest cas, podria fer-se càrrec del seu nen/a i treballar en altres hores del dia, quan pugui trobar a algú que es pugui quedar amb aquest nen. Inclús, molta gent prefereix estar amb el seu nen i treballar el cap de setmana, acabant la feina que no s'ha pogut fer entre setmana... això també es factible en el meu cas.

Anant més enllà, i fent referència a les noves tecnologies, moltes feines es podrien acabar a la casa del treballador i enviar-les a la feina. D'aquesta manera, estaria fent dues feines alhora... vetllant pel nen i treballant per l'empresa (no és el mateix i potser no s'està tan concentrat, però és una tranquil.litat per a un pare/mare poder fer això).

Crec que la societat té una obligació amb els treballadors i s'hauria de cercar mètodes per intentar compaginar les dues coses, o al menys, arribar a algo que s'assembli en al mida del possible.

Dic el mateix que deia en Didac Lee al seu blog, Mai he deixat de portar al meu nen al pediatra. Això hauria de valdre també per a qualsevol treballador/a d'aquesta societat.

dijous, 26 de juliol de 2007

I ara la guerra dels formats oberts


Aquest és el logo que Redhat Magazine ha facilitat al públic per difondre el format obert ODF.

Microsoft vol implantar ara el seu propi OpenXML, potser per què veu que és una bona idea? Requerim de dos estàndards diferents? Amb un en tenim prou, o, per contra, TOTS haurien de ser Oberts?

El document de codi obert, facilita la portabilitat entre diferents programes i plataformes de sistemes operatius, aconseguint una transparència real, ja que tot el contingut de com està fet el document per dintre, està correctament documentat mitjançant fulls iso, amb estàndards. ODF va rebre una certificiació de qualitat ISO 26300.

Pels que no ho sabeu, el format ODF és el document estàndard amb el que es guarden els documents de l'openoffice.org.... que no sabeu què és? Processador de texts, Fulla de càlcul, Creació de Presentacions, ... El mateix que el MS Office, les mateixes prestacions, creació directa de documents .pdf, ..., però en Codi obert i en Català. Ja trigueu en descarregar-lo i instal.lar-lo!!! (és Gratuït).

El nou windows es dirà (de moment) Windows 7. Esperarem fins el 2010?

Ja es parla del nou sistema que Microsoft ha començat a preparar. Es dirà Windows 7 ('Vienna' com a nom del projecte de treball).

Tornaran a reprogramar tot el Vista per crear-ne un sistema operatiu nou? O pel contrari, aprofitaran el propi Vista, amb tot el que han patit per treure'l al mercat, i el modificaran per treure'n el Windows 7?.

Segons es diu, sortirà cap al 2010... massa temps per esperar, i segurament, s'allargarà molt més, com va passar amb el Vista.

Jo aposto pel GNU/Linux, però costa molt introduïr-lo al mercat, en part, pel desconeixement de la gent. Moltes persones em diuen que és difícil acostumar-s'hi a les coses noves (i no costa acostumar-si al MS Vista? Dic jo). Però vaja... encara queda molt que recórrer al GNU/Linux en algunes aplicacions per igualar el software que corre amb Windows... això s'ha de reconèixer.

El Vista ha tingut varis noms al llarg del seu desenvolupament. Veurem quants en tindrà aquest Windows 7. Respecte al Vista, de moment, només he sentit algun comentari a favor seu en quant al disseny (les paraules textuals: és més maco). Per tota la resta, tothom opina que no dóna bons resultats i que és lent.

Jo, personalment, ja n'he desinstal.lat un a petició del client, tornant-li a instal.lar el XP professional. Veurem d'aquí a uns anys si es pot o no utilitzar aquest sistema operatiu, però de moment, costa acostumar-s'hi.

Parlant amb altres informàtics m'han comentat el mateix.

Microsoft demana mínim 1Gb de Ram. Jo recomano 2Gb. Quan vaig anar al SIMO de Madrid aquest any, un company va obrir el MS Word, MS Excel i alguna finestra del propi sistema de fitxers... 800Mb. li consumia la bèstia. No hi havia res als documents, estaven en blanc i són programes d'estar per casa. Imaginem-nos que el fem pencar de debò!!!

Tot i així, encara que tinguis prou memòria, segons he vist en alguns ordinadors, queden ralentitzats...

Encara recordo els programes fets amb MS DOS (si... de Microsoft també). Eren més complicats de programar però funcionaven bé. Potser serà així el proper Windows 7??? Realment aniríem tots millor, però trobaríem a faltar el ratolí i les pantalles gràfiques. Estem condemnats a continuar per aquesta línia i acceptar el que hi ha. Només ens queda dir que 'Santa Tecla' ens protegeixi a tots amb el Windows 7. Nosaltres arrossegarem el nostre propi pes imposat pel Vista fins que aquest funcioni bé... o al menys millor del que funciona ara.

dimecres, 25 de juliol de 2007

Els meus temors es confirmen

Avui veig a TV3 la tertúlia del Matí. 48 hores després de l'apagada a Barcelona, molta gent continua sense electricitat.

La meva por és no tenir-ne per poder treballar... imagineu-vos el món de la informàtica, col.lapsat per falta d'electricitat. No m'ho vull ni imaginar. Ara requerim més que mai d'energies alternatives, netes, no contaminants, productives, i crec que l'impacte visual hauria de quedar en segon pla... m'agradaria veure molins de vent generant electricitat al cim del Montgrí, moguts per la tramuntana. No quedarien molt macos, no, però els nostres ulls veurien com es genera l'electricitat que consumim a casa, netament, el Montgrí ens portaria energia a les nostres llars.

Depenem tant de l'electricitat que se'm fa impossible pensar que pot arribar un dia en que podem quedar col·lapsats, i arribar al no res, cero, s'ha acabat. Què serà llavors de les noves tecnologies? tindran sentit? Només espero gaudir d'aquests últims corrents elèctrics abans que s'acabi per poder escriure aquestes línies. M'imagino el calvari que estan vivint els barcelonins amb aquesta falta d'electricitat.

Que no arribi aquest dia, que no arribi...

dilluns, 23 de juliol de 2007

El dilluns comença sense "El Jueves"

Doncs així és. Les noves tecnologies també es veuen afectades pels mitjans impresos com és la publicació 'El Jueves'.

Tots sabeu l'enrenou que ha obert aquesta publicació per la imatge de la portada (és un dibuix... sort que no ha estat una foto!!!).

Bé, doncs abans d'ahir, intentàvem entrar i només trobàvem l'escrit de l'esquerra (sense la carta), ahir no es podia entrar i es veia aquesta imatge que informava naciodigital.cat:













Avui hem visitat la web i, aquesta vegada, funcionava, però amb una carta que us reproduïm a continuació:

Per contra, les noves tecnologies també s'utilitzen en aquests casos per treure rendiment econòmic. Fins a 2.500€ es paga per la portada en un conegut portal de subhastes a internet.

De totes maneres, fins on arriba la llibertat d'expressió? És "legal" haver il.legalitzat la portada? i la web?

A veure qui és el valent que s'enfronta a la justícia amb un cas així (potser l'advocat de 'El Jueves', que es farà famós i sortirà després als programes de la premsa rosa).

Per a més informació (si la web no està tancada): www.eljueves.es.

dissabte, 21 de juliol de 2007

Avui Linux és notícia a TV3

Acabo de llegir una notícia a la web de Telenotícies de TV3. Es tracta del portàtil de 100$ que es vendrà als països necessitats (una gran idea). Segons s'ha comentat en algun mitjà de comunicació, diuen que es podrà comprar al públic normal i corrent per 200$ (o sigui... pagues dos i t'emportes un... aquest que no t'emportes, anirà destinat gratis als països pobres. Si és així, jo me'n demanaré algun. M'agrada aquesta idea, i saber que l'altre portàtil anirà a parar a mans d'una persona necessitada).

Seguint llegint, ens diuen que arribarà cap a la tardor i que funciona amb Linux. Poc a poc aquest software de codi obert es va implantant a la nostra vida, i aquest pas que es farà amb els portàtils de 100$ serà important per donar-li una petita empenta al tema. Jo ja sabia que funcionaria amb Linux, però el més important del tema és que s'anuncii en els mitjans de comunicació, mentre més millor. A veure quan s'acaba això de preguntar-me... i què és això del linux????

divendres, 20 de juliol de 2007

La Història de l'Ignasi el fuster

Tots sabeu que sóc fanàtic del programari lliure. Pels que no sapigueu què és, amb quatre paraules us puc dir que comparant un sistema operatiu GNU/Linux, per exemple, amb Windows Xp (o Vista) de Microsoft:
- El programari lliure et facilita el codi font de les aplicacions. Microsoft es queda en propietat el codi de les aplicacions. Només Microsoft pot saber com estan fets els programes.
- El programari lliure, en la major part dels casos, és gratuït o de molt baix cost (no vol dir que sempre sigui gratis). Amb Microsoft, sempre és de pagament (I QUINS PREUS!!!!).
- Amb el programari lliure pots modificar el que vulguis de les aplicacions. Amb Microsoft, al no tenir el codi font no pots fer-ho, i si ho fas per enginyeria inversa, està penat la llei.
- Un Sistema operatiu de codi obert, és estable i segur... Millor no dir res de Microsoft Windows... i menys del Vista.

Prefereixo parar... podríem estar així tot el dia, però suposso que ja us heu fet una idea del que és el programari lliure. Et dona la llibertat que necessites amb la informàtica, la seguretat, la facilitat de traduïr el programari, la facilitat d'estar al dia amb un cost mínim (moltes vegades cost 0), ... és el paradís de la informàtica.

Si us enrecordeu de la jornada de programari lliure que vaig fer a Torroella de Montgrí, una de les empreses que va assistir per explicar-nos el programari lliure, era S3OS. La jornada va ser tot un èxit, però em va saber molt greu que la gent de S3OS, per falta de temps, no poguessin explicar al complert LA HISTÒRIA DE L'IGNASI EL FUSTER. És una història inventada per ells mateixos, comparant el programari obert amb el programari privatiu d'una manera MOLT divertida i senzilla d'entendre. Ells van fer una jornada a Olot, i us asseguro que em pixava de riure, mentre explicaven la història... va ser divertidíssim. Aquesta és una d'aquestes històries que val la pena de fer allò de... PÁSALO!!!

Avui, uns anys després, encara la recordo (i encara ric), i m'agradaria compartir amb tots vosaltres aquesta història. Us servirà per entendre d'una manera còmoda i divertida el programari lliure i el privatiu, utilitzant idees tant senzilles i de la vida quotidiana, com és la fabricació d'una cadira de fusta, una cadira creada per l'Ignasi, el fuster.


(a la foto d'esquerra a dreta: Rafael Martín (o sigui jo), Jordi Fernàndez Monteis d'S3OS, l'anteriro Alcalde de Torroella de Montgrí - l'Estarit Carles Negre i, el que s'amaga a darrera del monitor, Carles González Calderón del STSI)

dijous, 19 de juliol de 2007

L'ús dels blogs redirigeix la comunicació de la política

Les noves tecnologies fan canviar hàbits importants de la vida quotidiana.

Aquesta entrada del blog és especial, ja que no m'agrada barrejar la política amb la meva feina, però crec que el tema és prou important com per fer-ho.

Sempre he cregut que la política és un joc d'estira i arronsa, a veure qui pot més, però realment ho veig com un joc. De totes maneres, la política és així. Suposo que per això no m'agrada, i com que no saps mai què és el que pots dir o no dir, doncs millor no ficar-t'hi, ja que potser dius una cosa i després s'entén una altra. Tots sabeu que sóc un persona sincera i dic el primer que se'm passa pel cap, sense pensar les conseqüències, però penso que el que és, és, i el que no, doncs no (jo no serviria com a polític, la cagaria constantment, sort teniu, torroellencs, de no haver-me presentat com a regidor, o pitjor de tot, com a alcalde, jejeje).

Des de que l'antic president de la Generalitat Pasqual Maragall va obrir el seu blog personal (que per cert, avui no funcionava... potser fa dies o mesos que ja no funciona, s'emporta de part meva un punt negatiu), això ha estat un no parar d'obrir blogs polítics.

Feia ja molts mesos que seguia de prop el blog de l'actual Alcalde de Torroella de Montgrí Joan Margall, fins que fa uns dies vaig rebre l'avís d'obertura del blog de l'antic Alcalde Carles Negre. Tots saben que estic obert a les noves tecnologies, sigui quina sigui la seva aplicació, i quant a política, un dia puc donar consells a un partit i el dia següent puc donar també consells a un altre partit. Com he dit abans, prefereixo separar les ideologies polítiques de la meva feina. Tan bon client dintre d'una empresa pot ser un partit com l'altre, sigui o no de la teva ideologia, en aquell moment has d'entendre que és el teu client i li has de respondre professionalment.

La veritat és que es poden trobar moltes idees de la persona que escriu en un blog i en aquest cas, redirigir-les cap a l'àrea política, i és un bon mitjà de comunicació. És un punt d'informació directa, on es pot trobar la notícia de la setmana i directament de la font principal.

Sobre tot, en la política, els blogs poden ser una arma de doble fil... pot servir tant per atacar com per defensar-te, però sempre s'ha d'anar al tanto amb la mà que escriu... no sigui que escrivim més del compte i sens giri la truita: "todo lo que diga puede ser utilizado en su contra".

De totes maneres, m'agrada saber que s'utilitzen les noves tecnologies d'aquesta manera, encara que sigui per la difusió que políticament pugui tenir. És un exemple molt clar de demostrar fins on pot arribar el món de la comunicació a través d'internet.

Esperem que molts altres sectors ho entenguin i l'utilitzin també. Crec que les noves tecnologies és un dels pilars més importants pel desenvolpament empresarial de qualsevol sector. Sempre estaré obert i encantat d'atendre a qualsevol persona, empresa, o partit polític que estigui disposat per apostar per les noves tecnologies, sigui el partit que sigui.

dimecres, 18 de juliol de 2007

D'on prové el nom d'inatica.com?

La història és força curiosa i comença fa uns 7 anys.

Un dia, un amic del irc #Girona (el xat que únicament existia per aquell temps), em va explicar que en Guillem Alsina (un altre persona important del irc #Girona), havia enregistrat un domini. Es deia imatica.org. I la cosa va quedar així.

Uns mesos després, potser mig any, vaig decidir enregistrar el meu propi domini. Volia un nom que fos idèntic tant en català com en castellà, relacionat amb internet i informàtica. D'aquí va sortir el nom del meu domini a INternet i informÀTICA. La qüestió és que sonava bé. Lògicament em sonava bé per què feia uns mesos em van comentar el domini dels amics d'imatica i el meu nom era molt igual al seu, però no hi vaig caure... ja ni m'enrecordava del domini d'ells.

Uns mesos després, la mateixa persona que m'havia dit lo del domini d'imatica.org, va quedar parada quan li vaig dir el nom del meu domini, i llavors ell em va recordar que en Guillem havia enregistrat l'altre i llavors vaig caure el per què em sonava bé el nom d'inatica.com. Ràpidament, vaig agafar el telèfon i el vaig trucar, comentant-li el que havia passat. Li va fer molta gràcia, a més, em va dir, que senyal que s'ha encertat bé el nom (tant per a ell com per a mi).

Molta gent m'ha comentat si tenim algo a veure per la semblança. Doncs no.... de totes maneres no vol dir que no ens parlem amb imatica, simplement que sóm dues empreses diferents. Moltes vegades he escrit emails a en Guillem i ell a mi. Ens uneix la mateixa amistat que quan fèiem xat al irc. Això no ha canviat, inclús hem col.laborat en projectes que teníem en comú.

La casualitat i la meva poca memòria (ojalà fos tan fàcil com canviar-la com la dels ordinadors), ha provocat la coincidència gairebé idèntica dels dos noms, però que fa que gràcies a això molta gent ens conegui tant a un com a l'altre.

dimarts, 17 de juliol de 2007

Ja que ets aquí... si són 5 minuts

El comentari d'en Miquel de l'article anterior m'ha fet venir al cap una història que vaig llegir fa un temps. Es titulava així 'JA QUE ETS AQUÍ.... SI SÓN 5 MINUTS'. La típica frase que tot informàtic ha d'assumir que forma part de la seva carrera.

Fa uns mesos, publicava al butlletí de torroellaestartit.com l'article dels companys d'imatica.org. Aquest article era una reivindicació dels informàtics, el vaig llegir i em vaig veure reflectit... crec que si més d'un informàtic ( i de dos, i de tres, ....) se'l llegeix també s'hi veurà reflectit, i els NO informàtics, també s'ho haurien de llegir per entendre'ns.

Al final de l'escrit, no em vaig poder resistir i vaig afegir unes paraules respecte als ridículs marges del hardware informàtic, per accentuar l'odissea de sobreviure de qualsevol informàtic dintre d'un mon abstracte. Parlant amb diferents botigues com infomoltmés i Magdaprats del meu poble, coincidim en tot... això vol dir algo, no?

Tant de bo la informàtica funcionés com hauria de funcionar... m'agrada la informàtica, però el que no m'agrada és tota la problemàtica que comporta. És com si un mecànic canviés una roda, fos incompatible amb el vehicle (tot i que en les instruccions de la roda assegura que funciona amb aquest vehicle), instal.les una altra roda i deixa de funcionar el comptaquilòmetres així per les bones... és horrorós.

Us he preparat un document .pdf per què us el pugueu descarregar. Que disfruteu amb la lectura.

dilluns, 16 de juliol de 2007

Els informàtics som raros?

Aquesta pregunta me la va fer la secretària d'una acadèmia on jo donava classes d'informàtica. Vaig quedar parat (jo no em considero raro... bé... no molt raro). Vaig preguntar per què, i em va contestar... és que una oficina que conec m'ho ha preguntat, ja que tots els informàtics que han conegut són raros, com una espècie a part (sort que la secretaria de la nostra acadèmia li va dir que no... que jo era ben normal...).

Autoanalitzant-me, busques punts en que et consideris raro... potser per què allà on vaig sempre faig broma, que parlo amb llenguatge tècnic (això tots els informàtics :D), però vaja... sense sortir molt de lo normal.

Potser la gent es pensa que com parlem amb temes massa tècnics, sembla com si estiguem en una secta o algo per l'estil, però, creieu-me.... no tots els informàtics som raros (alguns si... ho reconec, però es poden comptar amb els dits de la mà). La gran majoria som gent normal... us podeu apropar a nosaltres i veureu que no tenim res d'especial. I si parlem massa tècnic, ens dieu (com he sentit en moltes ocasions):

- Ep... Alto!!! Para el carro!!! A mi em parles clar i català, que jo ho entengui.

Veureu com tots els informàtics canviaran i us parlaran en el vostre idioma amb molt de gust.

dilluns, 9 de juliol de 2007

A la recerca de premis


Ja tornen a estar aquí els premis E-TECH.

L'any passat vaig tenir sort al rebre el Premi a l’excel·lència en el tractament lingüístic (veieu notícia) , amb el portal vimmocat.com.

Quan us diuen que heu rebut un premi, t'omples d'orgull... és un reconeixement cap a tu i cap a la teva empresa, i és una manera de recompensar l'esforç que fas, però quan veus que altres persones o empreses surten vàries vegades (en Didac Lee va sortir a recollir un munt de premis, no sé quantes vegades, vaig perdre el compte), veus que encara queda molt de camí per córrer, però bé... vas content i satisfet amb el teu premi.

Aquest any ja tinc preparat el projecte a presentar.... bé diferents projectes per a 4 categoríes:

1) Projecte empresarial basat en Noves Tecnologies

El que presento és un projecte basat en web i dedicat a la comunicació dintre de l'empresa. Més endavant us el revelaré. Li he donat el nom de Plataforma de comunicació Comunicàtica.

2) Aplicació de les Noves Tecnologies a l'empresa.

Es tracta d'un seguit d'aplicacions que he anat fent al Club Nàutic Estartit. Les noves tecnologies aplicades al club, han aconseguit minimitzar la seva feina en diferents temes, com en la travessia que està actualment a ple rendiment (veieu la notícia amb els detalls).

També aquest any han estrenat la pasarel.la de pagament pels cursos de vela. A la web apareix l'stock real dels vaixells que tenen disponibles per a realitzar els cursos, i tot es realitza virtualment.

A part d'aquestes dues tecnologies, també s'ha aplicat el sistema de comunicació a l'empresa, esmentat en el punt 1, Comunicàtica.

3) Millor iniciativa en l'administració local.

Aquesta eina es basa amb la plataforma Comunicàtica, però adaptada per coordinar les diferents àrees d'un ajuntament, podent crear l'agenda cultural mensual, mitjançant les dades que s'han anat introduint a l'eina.

4) Premi a l'excel.lència en el tractament lingüístic en català.

Aquesta categoria té una mica de trampa, ja que tots 3 projectes anteriors entren automàticament en aquesta categoria, ja que estan desenvolupats en la llengua catalana.

L'altre dia, quan estava donant voltes als projectes a presentar pels premis e-tech, vaig rebre una carta del Govern d'Andorra. Es tracta de la documentació a omplir per a presentar-me al Premi internacional del Govern d'Andorra per al desenvolupament empresarial. M'ha vingut al pèl al tractar-se d'aquestes mateixes dates.

Presentaré el projecte Comunicàtica. És la primera vegada que participo en un concurs internacional, i no aspiro a guanyar res, ja que hi haurà de segur projectes molt bons i molt més desenvolupats que el meu, i, sobre tot, a nivell internacional, però no per això, s'ha de deixar de participar. A vegades els projectes que menys t'ho penses, surten guanyadors.

Els premis només adornen la imatge d'una empresa, però el més important és el servei que dóna aquesta empresa als seus clients. Actualment la meva empresa no necessita de premis, ja que el millor premi que tinc fins al moment és l'afecte que em tenen els meus clients (i jo a ells) i la seva fidelització, però si puc envoltar als meus clients, juntament amb la meva empresa, d'aquests premis, crec que és donar-lis com una garantia extra, i això sempre és bo.

Així doncs... a pels premis, a veure si tenim sort!!!!

diumenge, 1 de juliol de 2007

Didac Lee. Un exemple a seguir

Us explicaré la història de com vaig conèixer a en Didac Lee i el contacte que tenim encara.

Cap a l'any 96 em vaig associar amb un noi que tenia una botiga d'ordinadors a Cassà de la Selva. El meu soci va ser qui me'l va presentar, ja que oferíem a través de la botiga els seus primers productes que eren les primeres connexions d'internet que es feien a Girona (encara recordo el soroll i la lentitud d'aquells mòdems), i els correus electrònics. La seva empresa estava preparada per assumir-ho.

Vaig tenir el plaer de compartir amb ell un stand a la Fira de Girona aquell mateix any, presentant el món d'internet a Girona. Recordo que va ser un èxit. Tothom volia saber què era això d'internet, navegar, fer xat,....

Quan el veus, la primera sorpresa és la seva cara (fill d'immigrants d'origen xinés), i la segona quan el sents parlar en català perfecte (és Empordanès) de tota la vida. Primerament no saps com reaccionar (les dues sorpreses et resulten contradictòries a causa de que la gent que coneixes de la seva rassa, no parlen d'aquesta manera tan perfecte el català), però després d'una estona, et sents molt a gust parlant amb ell. Ja no prestes atenció a la seva faceta.

Ha plogut molt des d'aquells dies, i li vaig perdre la pista quan vaig deixar la botiga de Cassà.

Cap a l'any 2004, que va ser quan vaig començar un altre cop amb l'idea de tornar a ser empresari i portar la meva pròpia empresa (aquesta vegada en solitari... un altre dia us explicaré els reptes d'intentar ser empresari dintre de les noves tecnologies). Tornava a tenir contacte amb persones i empreses que ja coneixia, però el temps havia passat des del '95. Aquí vaig tornar a contactar amb els serveis de la primera empresa d'en Didac, Intercom Girona.

Quan vaig agafar el projecte de mantenir la informació de la plana de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí - l'Estartit, vaig visitar les noves instal.lacions d'Intercom, per assessorar-me sobre l'eina d'administració que aquesta empresa havia creat anys enrera per l'Ajuntament. En Didac em va parlar dels seus nous productes i empreses adquirides (spamina, atraczion, Respaldum, ...). Vaig sentir una enveja sana d'ell... quins èxits tan importants que havia aconseguit durant aquest temps que jo havia estat absent el món empresarial. La veritat és que sempre ha tingut un bon equip al seu voltant i ha vist realitzades les metes que s'ha proposat. El que ha aconseguit s'ho ha ben guanyat, per què la veritat és que és un lluitador incansable. Respecte al seu equip us haig de dir que també he compartit bons moments. Inclús he coincidit a la tornada de Madrid en tren pel SIMO d'aquest any, amb en Jordi Camps, membre de l'equip d'Intercom Girona (també molt bona persona). No vam parar de parlar durant bona part del trajecte sobre en Didac i els seus productes, Intercom Girona, Inatica.com... m'ho vaig passar molt bé... gairebé ens donen les 3 de la matinada parlant, i haguéssim continuat, però el trajecte era llarg i calia descansar.

Realment, en Didac, s'ha convertit en un exemple d'emprenedor a seguir a nivell de tota Catalunya (i ara també a l'estranger), aconseguint premis molt importants. He tingut el plaer de compartir l'entrega alguns d'aquests premis, com en el marc de l'e-tech 2006, però veient els que últimament s'està emportant, em queda molt de tros per atrapar-lo (creieume.... MOLT I MOLT DE TROS).

atraczion, és un producte important que jo ja coneixia feia potser uns 8 anys, i és bo. spamina també és un producte fantàstic (sóc distribuïdor oficial d'spamina, si no crec en un producte, no el vull pels meus clients, no us haig de dir res més), i Respaldum és un producte que encara no he tocat personalment, però en vistes a la resta de productes, segur que també és impressionant (m'hi haig de posar un dia d'aquests... però de moment ho deixo en segon pla tinc nous reptes al cap ara mateix).

I com és la personalitat d'en Didac? Doncs no us ho podeu imaginar. És molt bona persona, oberta, senzilla, divertida, atabalada (això si... sempre diem per anar a fer un cafè i mai podem... el temps... el nostre pitjor enemic). Us sorprendríeu parlant amb ell, per què és PERSONA, no crec que trobi cap qualificatiu millor... simplement és persona... el que tots hauríem de ser. Potser aquí descobrim algo del seu secret... no ser un cap de vendes, ni comercial agressiu, ni coses d'aquest estil... en Didac m'ha demostrat que sent persona pots arribar molt lluny. La sort és que jo he seguit aquest mateix camí de ser persona i de moment em va molt bé. Si a la gent li expliques les coses com son i no vas amb intenció de vendre-lis qualsevol producte, t'ho agraeixen. És la meva ideologia, donar sempre el millor servei per al client, no el servei que m'agradaria vendre.

Actualment i degut a la feina, gairebé només tenim contacte per mail, però això no vol dir que no ens hàgim deixat de parlar... al contrari... les noves tecnologies obren altres formes de comunicació, adequades a la feina que fem, i en el meu cas, el meu mitjà de comunicació preferit, és l'e-mail. Fa que no hagis d'estar contínuament pendent de la comunicació, deixant-la per al moment que et vagi bé... al vespre, després de sopar, a la tarda, mentre fas un cafè en un bar.... pots mirar el correu quan vols... això si que és llibertat.

Si voleu visitar el seu weblog, el podreu descobrir aquí: http://www.didaclee.cat

He volgut crear aquesta entrada al meu blog parlant d'ell, per què és una persona dintre del marc de les noves tecnologies que cal descobrir (i em moria de ganes de fer-ho). Segur que em deixo coses, però les podreu descobrir vosaltres mateixos al seu blog... veureu el tipus de persona que és. Us acabo de descobrir una de les millors persones que he conegut dintre del món de les noves tecnologies, i he tingut el plaer de viure moments de la meva vida al seu costat. Això omple l'ànima i t'ajuda a lluitar i mirar cap endavant, seguint les passes d'un bon professor.

La foto és en Didac al costat del Príncep: IntercomGi premiado como empresa TIC catalana 2006

 
Tira Ecol