dilluns, 16 de juliol de 2007

Els informàtics som raros?

Aquesta pregunta me la va fer la secretària d'una acadèmia on jo donava classes d'informàtica. Vaig quedar parat (jo no em considero raro... bé... no molt raro). Vaig preguntar per què, i em va contestar... és que una oficina que conec m'ho ha preguntat, ja que tots els informàtics que han conegut són raros, com una espècie a part (sort que la secretaria de la nostra acadèmia li va dir que no... que jo era ben normal...).

Autoanalitzant-me, busques punts en que et consideris raro... potser per què allà on vaig sempre faig broma, que parlo amb llenguatge tècnic (això tots els informàtics :D), però vaja... sense sortir molt de lo normal.

Potser la gent es pensa que com parlem amb temes massa tècnics, sembla com si estiguem en una secta o algo per l'estil, però, creieu-me.... no tots els informàtics som raros (alguns si... ho reconec, però es poden comptar amb els dits de la mà). La gran majoria som gent normal... us podeu apropar a nosaltres i veureu que no tenim res d'especial. I si parlem massa tècnic, ens dieu (com he sentit en moltes ocasions):

- Ep... Alto!!! Para el carro!!! A mi em parles clar i català, que jo ho entengui.

Veureu com tots els informàtics canviaran i us parlaran en el vostre idioma amb molt de gust.

1 comentari:

Miquel ha dit...

Els informàtics no som ni raros ni més especials que els altres. A nosaltres ens han convertit en raros tots els col·legues (amics, coneguts i saludats) a qui hem arreglat l'ordinador, l'MP3, el comandament del cotxe, o la torradora [ja que, per un no-iniciat en la informàtica, dos objectes que s'endollen o van amb piles tenen molt en comú].

Quan anem al mecànic, ens parla del càrter, del catalitzador, de la conveniència de canviar els pneumàtics... l'entenem en tot el què diu?

El metge ens recepta coses que no comprenem massa [calciopropitol? àcid acetilsalicílic?].

Però com que ells ho fan "previ pagament", rai! El problema dels informàtics és que, sortint de la feina, la gent creu que no desconnectem, que sempre som iguals, i que, és clar, no els estem fent un favor: ens l'estan fent ells a nosaltres.

«Gràcies! Feia dies que no havia de canviar una memòria!»

jejejeje (òbviament, és broma, però per induir a la reflexió... en el fons jo admeto que soc raro fins a límits insospitats, i que si arreglant un ordinador ajudo a algú, tampoc em molesta:P)

 
Tira Ecol